Dra. Cristina Campos
Formació acadèmica
Cristina Campos Herrero és doctora per la Universitat de Cantàbria (UC). Es va graduar en Enginyeria Química (2015-2019) a la UC i va cursar el màster interuniversitari en Enginyeria Química (2019-2020) a la UC i a la Universitat del País Basc (UPV/EHU).
Activitat professional i investigadora
Cristina Campos és doctora en el programa d’Enginyeria Química, Energia i Processos per la Universitat de Cantàbria, on va obtenir la menció internacional i la qualificació CUM LAUDE, amb opció a premi extraordinari. La seva tesi doctoral, desenvolupada en el marc del projecte europeu Greentour: Economia Circular i Turisme Sostenible en destinacions de la zona SUDOE, se centra en l’avaluació ambiental del turisme des d’una perspectiva d’Anàlisi del Cicle de Vida.
La seva trajectòria acadèmica va començar amb un grau en Enginyeria Química a la Universitat de Cantàbria (2015-2019), seguit d’un màster interuniversitari en Enginyeria Química (2019-2020) impartit per la UC i la UPV/EHU. El 2021 va iniciar els estudis de doctorat i, al febrer de 2022, es va incorporar a la Càtedra UNESCO en Cicle de Vida i Canvi Climàtic d’ESCI-UPF dins el projecte Greentour. A més, ha participat en projectes competitius nacionals i europeus en sectors com el farmacèutic, el turístic i el tèxtil.
Com a part de la seva formació predoctoral, va fer una estada a la Universitat d’Aveiro (Portugal) amb l’equip LISAT (Eines d’Avaluació de la Sostenibilitat Basades en el Cicle de Vida), on va aplicar la metodologia d’Avaluació del Cicle de Vida al sector turístic. També ha tutoritzat cinc treballs de final de grau i dos de final de màster.
Al llarg de la seva carrera, Cristina ha contribuït activament a la divulgació científica amb publicacions en revistes de gran impacte com a autora i coautora en més d’11 articles, la participació en més de 20 congressos nacionals i internacionals i activitats adreçades a diversos públics, des de la comunitat acadèmica fins a professionals del sector i la societat en general. La seva capacitat per comunicar la importància de la sostenibilitat en el turisme ha estat reconeguda amb el Premi a la Millor Difusió Científica de Tesi al certamen #HiloTesis, celebrat a Madrid el 2024.
El seu compromís amb la sostenibilitat impulsa el desenvolupament de noves metodologies i estratègies per avançar cap a un turisme més responsable i respectuós amb el medi ambient.
Publicacions seleccionades
Cristina Campos, David Gutiérrez, Ana Cláudia Dias, Paula Quinteiro, Ángel Herrero, María Gallego, Pedro Villanueva-Rey, Jara Laso, Jaume Albertí , Pere Fullana-i-Palmer, Alba Bala, Lela Mélon, Margalida Fullana, Ilija Sazdovski, Mercè Roca, Ramon Xifré, María Margallo, Rubén Aldaco
The tourism sector after COVID-19 has raised different concerns that have lead to a development towards a more sustainable model of tourism. After the health crisis, the increase in environmental awareness of tourists has become evident. In this context, the great paradigm of ‘small-scale’ tourism has been developed as opposed to traditional tourism. The present work seeks to contribute to sustainable development in the Spanish tourism sector, comparing a hostel in Cantabria (considered as ‘small scale’ /religious tourism) and a hotel in Lloret de Mar (considered as a traditional tourism) one using the Life Cycle Assessment (LCA) methodology to verify advantages and disadvantages of both types of tourism. The functional unit (FU) used was ‘per guest night with breakfast included’. The results have revealed similar results for both establishments in all impact categories, as can be seen in its contribution to Climate Change (4.41 kg CO2 eq./FU caused by the hotel and 4.78 kg CO2 eq./FU by the hostel). The electricity consumption and the impact of the breakfast in the hostel were identified as main contributors to environmental burdens (with 76.72 % of the hotel's impact to climate change and 77.36 % for the hostel); hence, improvement opportunities envisaged were focused on these critical points. On the one hand, a biomass boiler, a solar water-heating system and a hybrid solar/biomass heating are considered a more sustainable alternatives related to electricity. Natural gas and diesel Consumption, respectively.
On the other hand, oatmeal, Greek yoghurt and berries are good options for a breakfast with a reduced environmental impact. It is also important to implement responsible and green practices in order to achieve more environmentally sustainable alternative and traditional accommodations. Therefore, it can be concluded by stating that LCA is a tool capable of identifying and studying the processes with the highest environmental impact in order to find out the most sustainable form of tourism.
Cristina Campos, María Gallego, Pedro Villanueva, Jara Laso, Ana Cláudia Dias, Paula Quinteiro, Sara Oliveira, Jaume Albertí, Pere Fullana-i-Palmer, Lela Mélon, Ilija Sazdovski, Mercè Roca, Ramón Xifré, María Margallo, Rubén Aldaco
Tourism has grown steadily in recent decades, becoming a strategic sector for the economy in many countries. However, the environmental impacts associated with tourism have also experienced an upward trend. In this sense, innovation is needed in the tourism sector, to move towards new models and strategies that integrate environmental sustainability with the social aspects of the sector. In this study, a holistic assessment of the environmental impact of tourism has been carried out using the Life Cycle Assessment (LCA) method, considering all stages of tourism activity: transportation from the place of origin to destination and back, accommodation, catering, and activities conducted. For this purpose, a case study has been carried out based on a typical trip made from Madrid to Rías Baixas (Galicia), considering a four-night stay and the performance of two activities (music festival and cultural museum) at the destination. Two alternative transportation scenarios (train or plane) have been defined to analyze the influence of the type of transportation on the overall impact. Other touristic activities such as visiting gardens or thermal baths instead of visiting a cultural museum or attending a music festival have been analyzed and it has been found that the thermal baths and the museum have the greatest environmental impacts.
Transportation was the biggest contributor to most of the environmental impacts in the selected categories. On the other hand, the stay at the destination has stood out due to the impact of the consumption of food and energy used at the accommodation facility. The impact of the activities conducted at the destination is also worth highlighting. Finally, alternative scenarios for transportation have shown that the mode of transportation selected is key for lowering the overall environmental impact of the stay at the destination, highlighting the public transportation alternative, such as the train, as the most environmentally friendly option.
Cristina Campos, Jara Laso, Jorge Cristóbal, Jaume Albertí, Alba Bala, Pere Fullana-i-Palmer, Maria Margallo, Rubén Aldaco
Resúm
Des del punt de vista econòmic, el sector turístic és un dels més importants del món, i el turisme religiós, com les peregrinacions, representa una àrea en creixement. Les activitats turístiques també contribueixen de manera significativa a les emissions de CO? (aproximadament el 8 % de les emissions mundials de carboni). En aquest context, l'objectiu principal d’aquesta recerca és desenvolupar un model sostenible integrat a través de l’avaluació de l’impacte de les peregrinacions al Camí Lebaniego, a la regió de Cantàbria, una de les rutes més populars del nord d’Espanya.
Per fer-ho, cal quantificar els impactes ambientals d’aquesta activitat, ja que és un element clau per establir programes de gestió ambiental adequats i efectius. Aquest estudi utilitza la metodologia d’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV), centrada en la categoria d’impacte Petjada de Carboni (PC), per avaluar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) d’aquesta activitat, considerant com a unitat funcional (UF) “un pelegrí que completa la ruta en tres dies”. A més, es tenen en compte els subsectors d’allotjament, alimentació i begudes, i gestió de residus.
Fer aquesta ruta va generar un total de 13,69 kg CO? eq./UF, dels quals l’allotjament i els serveis associats van representar aproximadament el 71,47 %, l’alimentació el 17,08 % i la gestió de residus l’11,45 %. El sopar i el consum de propà van ser els punts crítics als albergs, representant gairebé el 74 % de l’impacte total, per la qual cosa es van proposar alternatives per reduir aquests impactes.
Pel que fa al transport, es va observar que, per a una mateixa destinació, és preferible utilitzar el cotxe abans que l’avió, ja que les emissions de CO? associades són menors. Finalment, es discuteixen aquests aspectes i es proposen mesures de millora per reduir les emissions de GEH, que inclouen la introducció de bones pràctiques i compromisos ambientals tant per part dels mateixos pelegrins com de les empreses i comunitats locals. Les ecoetiquetes i les certificacions ambientals haurien d'esdevenir eines clau per enviar aquest missatge al mercat, igual que l’ús de transport públic per arribar a la destinació, entre altres accions.
En definitiva, el turisme religiós i de natura sembla estar en auge, i és probable que les rutes de pelegrinatge siguin una de les pròximes tendències de viatge en l’era post-COVID
Cristina Campos, Jara Laso, Jorge Cristóbal, Pere Fullana-i-Palmer, Jaume Albertí, Margalida Fullana, Ángel Herrero, Maria Margallo, Rubén Aldaco
Resum
El turisme sostenible s’ha de promoure com un nou sistema per a la gestió sostenible dels recursos des d’un punt de vista socioeconòmic i ambiental. Per a aquest propòsit, és necessari desenvolupar una eina capaç d’avaluar els impactes associats al sector i identificar quines accions s’estan abordant actualment per aconseguir la sostenibilitat desitjada.
Aquest estudi oportú té com a objectiu descriure el marc actual de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) i la seva aplicació al sector turístic. Per abordar aquestes qüestions, es van avaluar un total de 83 documents (77 revisions i 6 informes internacionals), examinant la distribució geogràfica, l’evolució temporal de les publicacions, així com les característiques més rellevants dels articles sobre la indústria turística, com l’inventari del cicle de vida (LCI), els límits del sistema, la unitat funcional (UF), els mètodes, els indicadors ambientals i les categories d’impacte considerades.
L’estudi identifica recomanacions clau sobre l’evolució de l’ACV en el sector turístic. Com a resultats destacats, s’observa que el 94?% dels articles són de la darrera dècada i que el 21?% dels articles revisats tracten el concepte de turisme sostenible considerant les tres dimensions (ambiental, social i econòmica). Aquesta revisió va mostrar que en els estudis d’ACV, el mètode més comú va ser el CML 2001; l’indicador ambiental més utilitzat va ser la Petjada de Carboni (PC) i la categoria d’impacte Potencial d’Escalfament Global (GWP) es va emprar en tots els estudis.
Per tant, l’ACV es presenta com una eina altament eficaç, capaç d’avaluar les emissions de carboni directes i indirectes en el turisme, així com els impactes socioeconòmics i ambientals generats en aquest sector.
Cristina Campos, Ana Claudia Dias, Paula Quinteiro, David Gutiérrez, Pedro Villanueva-Rey Maria Gallego, Sara Oliveira, Jara Laso, Jaume Albertí, Alba Bala, Pere Fullana-i-Palmer, Lela Melón, Ilija Sazdovski, Mercè Roca, Ramón Xifré, Maria Margallo, Rubén Aldaco
Resum
La indústria turística, afectada per la COVID-19, ha de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquest estudi ha avaluat l’impacte ambiental de tres allotjaments turístics situats en regions costaneres i de muntanya d’Espanya i Portugal utilitzant la metodologia d’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). Les dades es van recollir mitjançant enquestes a través de l’eina Greentour.
Els resultats indiquen que l’hotel de 2 estrelles (centrat en el turisme cultural i urbà) presenta els impactes més alts en la majoria de les categories, excepte en els indicadors de Canvi Climàtic (CC), Desgast de Recursos Fòssils (FRD) i Formació d’Ozó Fotoquímic (POF). L’hotel de 3 estrelles (turisme de platja) és el que més contribueix als indicadors CC i FRD, mentre que l’alberg (turisme de natura i religiós) mostra el valor més elevat en l’indicador POF.
Els resultats de l’ACV revelen que el consum de gasoil a l’alberg i l’ús d’electricitat als hotels de 2 i 3 estrelles són els principals contribuents als impactes ambientals en diverses categories. En conjunt, l’evidència suggereix que l’ús de combustibles fòssils i d’electricitat afecta significativament el comportament ambiental de les activitats turístiques.
Curiosament, l’estudi destaca que un hotel de 2 estrelles pot tenir una petjada de carboni (indicador CC) més elevada que un de 3 estrelles, posant en dubte la idea que una classificació superior impliqui un impacte ambiental menor.