Dra. Sahar Azarkamand

Ana Fernández-Ríos , Laura Batlle Bayer, Sahar Azarkamand, Jara Laso , Pere Fullana-i-Palmer , Alba Bala, Rita Puig , Rubén Aldaco, María Margallo 

Resum

Les fonts alternatives de proteïna (APS, per les seves sigles en anglès) han sorgit com una solució potencialment saludable i, presumiblement, ambientalment sostenible per satisfer la demanda alimentària futura. En aquest estudi desenvolupem un nou model complex de perfil nutricional per avaluar la qualitat nutricional dels aliments rics en proteïnes, que, alhora, permet avaluar eficientment les seves implicacions ambientals mitjançant l’aplicació de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). El desenvolupament de l’índex es va guiar per la identificació de nutrients prioritaris en les APS i les principals mancances de models similars, cosa que va donar lloc al ‘quality Nutrient Rich Food 1.10.2’ (qNRF1.10.2). Aquest model és el primer sistema de perfil de nutrients que combina diversos nutrients essencials i un sistema de puntuació de qualitat proteica, concretament el Digestible Indispensable Amino Acid Score (DIAAS).
Des d’una perspectiva nutricional, es va demostrar la seva precisió i la seva aplicació va identificar els productes d’origen animal com el grup d’aliments més complet nutricionalment, superant les alternatives d’origen vegetal. No obstant això, en utilitzar l’índex com a unitat funcional en l’ACV dels aliments rics en proteïnes, es va descobrir que les llavors, els fruits secs i les barreges d’aliments vegetals presentaven els impactes ambientals més baixos en funció de la seva densitat de nutrients. Es van trobar algunes excepcions com les algues o els insectes, que van tenir un rendiment pitjor que els aliments d’origen animal pel que fa al consum de recursos, o els cereals, que van mostrar un important potencial de privació hídrica. Aquests resultats suggereixen que cal trobar un equilibri entre la producció d’aliments emergents i convencionals, i que els principals problemes ambientals de cada regió haurien de condicionar la ubicació dels sistemes de producció.

Sahar Azarkamand , Ana Fernández Ríos , Laura Batlle-Bayer , Alba Bala , Ilija Sazdovski , Mercè Roca , María Margallo , Rubén Aldaco , Jara Laso , Rita Puig , Rosa Cantero , Pere Fullana-i-Palmer 

Resum

El sector alimentari és responsable d’una gran part de l’impacte ambiental de la nostra societat (per exemple, segons l’ONU, aproximadament un terç de totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades per l’ésser humà estan vinculades a aquest sector), i les fonts de proteïna, com un dels principals grups d’aliments, tenen un impacte especialment significatiu en el medi ambient. Entendre els impactes ambientals i econòmics de les decisions alimentàries és crucial, especialment pel que fa a les proteïnes, una font bàsica d’alimentació. Els preus de mercat per si sols no representen de manera completa els veritables costos per a la societat. El True Cost Accounting és una metodologia que quantifica els costos econòmics, ambientals i socials de manera integral. Calcular els costos ambientals ocults de les diferents fonts alternatives de proteïna ajuda a informar el públic sobre les conseqüències ambientals de les seves decisions alimentàries. Es van estimar els preus ajustats, que integren els preus de mercat amb els costos ambientals ocults de les fonts alternatives de proteïna, tant d’origen animal com vegetal.

Per determinar el cost real de les proteïnes, és essencial assignar valors monetaris als impactes ambientals. El càlcul dels costos ambientals i l’ajust dels preus de les proteïnes ofereixen una imatge més precisa del seu cost real, tenint en compte les externalitats ambientals associades a la seva producció. Es va aplicar un enfocament de cicle de vida, considerant tant una unitat funcional convencional basada en la massa com una unitat funcional basada en el contingut proteic, que integra l’eficiència de la font per proporcionar el nutrient proteic.

En el càlcul basat en massa, la producció de vedella i xai mostra constantment els costos ajustats més alts, arribant als 33,72 € per kg de producte, mentre que les fonts vegetals tenen, en general, costos ajustats més baixos, amb una mitjana de 12,31 € per kg de producte. En una posició intermèdia, el peix i marisc ocupa el quart lloc amb 26,41 € per kg de producte.

Tanmateix, quan el càlcul del preu ajustat es basa en el contingut real de proteïna, els productes del mar tenen el valor més alt, arribant als 179,97 € per kg de proteïna, mentre que la carn de vedella i xai baixa a la tercera posició amb 131,76 € per kg de proteïna, i les opcions vegetals pugen fins als 116,32 € per kg de proteïna.

En resum, el nostre estudi destaca la importància de prendre decisions alimentàries informades que tinguin en compte tant la sostenibilitat ambiental com els factors econòmics, així com la necessitat d’emprar metodologies adequades per a una comptabilitat quantitativa precisa. Es requereix més recerca per incloure les dimensions socials a l’estudi, atès que actualment són difícils de mesurar per la seva complexitat i la informació limitada disponible.

Ilija Sazdovski, Laura Batlle-Bayer, Alba Bala; María Margallo, Sahar Azarkamand, Rubén Aldaco, Pere Fullana-i-Palmer

Resum

L’embalatge sostenible és un aspecte clau dins dels esforços per a una economia circular. Aquest estudi avalua la circularitat de dos sistemes d’envasos secundaris utilitzats en productes frescos a Espanya: les caixes de plàstic reutilitzables i les caixes de cartró d’un sol ús. Es va realitzar una anàlisi de fluxos de massa per avaluar els fluxos de materials en les fases de producció i ús de tots dos sistemes, aplicant dos indicadors de circularitat: l’Indicador de Circularitat de Materials i l’Indicador de Circularitat del Producte.

Mentre que la majoria d’estudis previs sobre envasos d’un sol ús utilitzen aquests indicadors a nivell de producte, aquest estudi aplica un enfocament de sistema, ja que les caixes de plàstic reutilitzables poden reutilitzar-se fins a 100 vegades. La unitat funcional es va definir com la distribució de 1.000 tones de productes frescos, que resulta en la distribució de 6.666.700 envasos de 15 kg de producte.

Els resultats de l’MCI i el PCI mostren que les caixes de plàstic reutilitzables són més circulars que les de cartró d’un sol ús. L’Indicador de Circularitat del Producte ofereix una avaluació més completa de la circularitat, ja que considera diverses etapes del cicle de vida, l’eficiència i els residus no recuperables, fet que genera diferències en l’avaluació. Tot i això, els indicadors utilitzats tenen limitacions, ja que no consideren l’estoc de recursos. Es necessiten més investigacions per explorar aquest aspecte.