Laura Batlle-Bayer, responsable de la línia d’Agroalimentació:

“El sector agroalimentari és dels més importants al nostre país i un dels que tenen més influència en l’impacte ambiental a nivell global. El nostre grup explora diferents maneres d’augmentar la sostenibilitat del sector, nacionalment i internacionalment, a través de diferents estratègies com l’estudi del cicle de vida dels aliments al llarg de tota la cadena de subministrament, l’aplicació dels principis de l’economia circular tant a la producció com al consum i la promoció d’hàbits alimentaris més saludables i amb menor impacte ambiental”.

COL·LABORACIONS I XARXES

  • China Dalian - School of Environmental Science and Technology, Dailan University of Technology
  • Universidad de Cantabria – Plan Nacional Coordinado

Articles Destacats

Ana Fernández-Ríos , Laura Batlle Bayer, Sahar Azarkamand, Jara Laso , Pere Fullana-i-Palmer , Alba Bala, Rita Puig , Rubén Aldaco, María Margallo 

Resum

Les fonts alternatives de proteïna (APS, per les seves sigles en anglès) han sorgit com una solució potencialment saludable i, presumiblement, ambientalment sostenible per satisfer la demanda alimentària futura. En aquest estudi desenvolupem un nou model complex de perfil nutricional per avaluar la qualitat nutricional dels aliments rics en proteïnes, que, alhora, permet avaluar eficientment les seves implicacions ambientals mitjançant l’aplicació de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). El desenvolupament de l’índex es va guiar per la identificació de nutrients prioritaris en les APS i les principals mancances de models similars, cosa que va donar lloc al ‘quality Nutrient Rich Food 1.10.2’ (qNRF1.10.2). Aquest model és el primer sistema de perfil de nutrients que combina diversos nutrients essencials i un sistema de puntuació de qualitat proteica, concretament el Digestible Indispensable Amino Acid Score (DIAAS).
Des d’una perspectiva nutricional, es va demostrar la seva precisió i la seva aplicació va identificar els productes d’origen animal com el grup d’aliments més complet nutricionalment, superant les alternatives d’origen vegetal. No obstant això, en utilitzar l’índex com a unitat funcional en l’ACV dels aliments rics en proteïnes, es va descobrir que les llavors, els fruits secs i les barreges d’aliments vegetals presentaven els impactes ambientals més baixos en funció de la seva densitat de nutrients. Es van trobar algunes excepcions com les algues o els insectes, que van tenir un rendiment pitjor que els aliments d’origen animal pel que fa al consum de recursos, o els cereals, que van mostrar un important potencial de privació hídrica. Aquests resultats suggereixen que cal trobar un equilibri entre la producció d’aliments emergents i convencionals, i que els principals problemes ambientals de cada regió haurien de condicionar la ubicació dels sistemes de producció.

Veure

Sahar Azarkamand , Ana Fernández Ríos , Laura Batlle-Bayer , Alba Bala , Ilija Sazdovski , Mercè Roca , María Margallo , Rubén Aldaco , Jara Laso , Rita Puig , Rosa Cantero , Pere Fullana-i-Palmer 

Resum

El sector alimentari és responsable d’una gran part de l’impacte ambiental de la nostra societat (per exemple, segons l’ONU, aproximadament un terç de totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle generades per l’ésser humà estan vinculades a aquest sector), i les fonts de proteïna, com un dels principals grups d’aliments, tenen un impacte especialment significatiu en el medi ambient. Entendre els impactes ambientals i econòmics de les decisions alimentàries és crucial, especialment pel que fa a les proteïnes, una font bàsica d’alimentació. Els preus de mercat per si sols no representen de manera completa els veritables costos per a la societat. El True Cost Accounting és una metodologia que quantifica els costos econòmics, ambientals i socials de manera integral. Calcular els costos ambientals ocults de les diferents fonts alternatives de proteïna ajuda a informar el públic sobre les conseqüències ambientals de les seves decisions alimentàries. Es van estimar els preus ajustats, que integren els preus de mercat amb els costos ambientals ocults de les fonts alternatives de proteïna, tant d’origen animal com vegetal.

Per determinar el cost real de les proteïnes, és essencial assignar valors monetaris als impactes ambientals. El càlcul dels costos ambientals i l’ajust dels preus de les proteïnes ofereixen una imatge més precisa del seu cost real, tenint en compte les externalitats ambientals associades a la seva producció. Es va aplicar un enfocament de cicle de vida, considerant tant una unitat funcional convencional basada en la massa com una unitat funcional basada en el contingut proteic, que integra l’eficiència de la font per proporcionar el nutrient proteic.

En el càlcul basat en massa, la producció de vedella i xai mostra constantment els costos ajustats més alts, arribant als 33,72 € per kg de producte, mentre que les fonts vegetals tenen, en general, costos ajustats més baixos, amb una mitjana de 12,31 € per kg de producte. En una posició intermèdia, el peix i marisc ocupa el quart lloc amb 26,41 € per kg de producte.

Tanmateix, quan el càlcul del preu ajustat es basa en el contingut real de proteïna, els productes del mar tenen el valor més alt, arribant als 179,97 € per kg de proteïna, mentre que la carn de vedella i xai baixa a la tercera posició amb 131,76 € per kg de proteïna, i les opcions vegetals pugen fins als 116,32 € per kg de proteïna.

En resum, el nostre estudi destaca la importància de prendre decisions alimentàries informades que tinguin en compte tant la sostenibilitat ambiental com els factors econòmics, així com la necessitat d’emprar metodologies adequades per a una comptabilitat quantitativa precisa. Es requereix més recerca per incloure les dimensions socials a l’estudi, atès que actualment són difícils de mesurar per la seva complexitat i la informació limitada disponible.

Veure

Ilija Sazdovski, Laura Batlle-Bayer, Alba Bala; María Margallo, Sahar Azarkamand, Rubén Aldaco, Pere Fullana-i-Palmer

Resum

L’embalatge sostenible és un aspecte clau dins dels esforços per a una economia circular. Aquest estudi avalua la circularitat de dos sistemes d’envasos secundaris utilitzats en productes frescos a Espanya: les caixes de plàstic reutilitzables i les caixes de cartró d’un sol ús. Es va realitzar una anàlisi de fluxos de massa per avaluar els fluxos de materials en les fases de producció i ús de tots dos sistemes, aplicant dos indicadors de circularitat: l’Indicador de Circularitat de Materials i l’Indicador de Circularitat del Producte.

Mentre que la majoria d’estudis previs sobre envasos d’un sol ús utilitzen aquests indicadors a nivell de producte, aquest estudi aplica un enfocament de sistema, ja que les caixes de plàstic reutilitzables poden reutilitzar-se fins a 100 vegades. La unitat funcional es va definir com la distribució de 1.000 tones de productes frescos, que resulta en la distribució de 6.666.700 envasos de 15 kg de producte.

Els resultats de l’MCI i el PCI mostren que les caixes de plàstic reutilitzables són més circulars que les de cartró d’un sol ús. L’Indicador de Circularitat del Producte ofereix una avaluació més completa de la circularitat, ja que considera diverses etapes del cicle de vida, l’eficiència i els residus no recuperables, fet que genera diferències en l’avaluació. Tot i això, els indicadors utilitzats tenen limitacions, ja que no consideren l’estoc de recursos. Es necessiten més investigacions per explorar aquest aspecte.

Veure

Nicoleta Cîrstea (Laz?r), Violeta Nour, Andrei Iulian Boruzi

This paper reports on the development of new emulsion gels containing a mixture of olive, chia and algae oil emulsified with soy protein isolate and stabilized by two different cold gelling agents, gelatin (EGEL) and chitosan (ECHIT), and to evaluate their potential use as pork backfat replacers in cooked pork patties. Reformulated patties were produced by half and full pork backfat replacement and compared to normal fat patties and reduced fat content patties made by replacing half of the added fat with water. Color parameters, pH and thermal stability of the emulsion gels were determined at processing and after 10 days of refrigerated storage. Proximate composition, fatty acid profile, technological properties and sensory attributes were evaluated after patty processing, while color parameters, pH and lipid oxidation were monitored in patties during 15 days of refrigerated storage (4 °C). Reformulated patties showed significant improvements of the lipid profile (lower saturated fatty acid content and n-6/n-3 ratio and higher long-chain polyunsaturated fatty acid content) as compared to the controls. In terms of technological properties, chitosan was more effective than gelatin as a stabilizer of the emulsion gel. All reformulated patties showed a good evolution of lipid oxidation during storage and acceptable sensory attributes.

Veure

Purpose

The main purpose of this article is to assess the nutritional and economic efficiency of food loss and waste (FLW) along the supply of 13 food categories included in the Spanish food basket by means of the definition of a new method which combines two indexes.

Methods

The nutrient-rich foods index and the economic food loss and waste (EFLW) index were combined by means of linear programming to obtain the nutritional cost footprint (NCF) indicator under a life cycle perspective. The functional unit used was the daily supply of food for a Spanish citizen in year 2015.

Results and discussion

Results showed that vegetables and cereals were the food categories most affected by the inefficiencies in the food supply chain under a nutritional perspective, being agricultural production and household consumption the main stages in which the nutritional content of food is lost or wasted. Moreover, according to the NCF index, vegetables represented 27% of total nutritional-economic wastage throughout the entire Spanish agri-food chain. They are followed by fruits, which add up to 19%. Hence, specific food waste management strategies should be established for these specific products and supply stages. Finally, the sensitivity analysis performed highlighted that results were mostly independent from the importance attributed to either nutritional or economic variables.

Conclusions

The methodology described in this study proposes an indicator quantifying the nutritional-economic cost of different food categories in the Spanish food basket. This NCF indicator makes it possible to define reduction strategies to promote the use of food waste fractions for waste-to-energy valorization approaches or the extraction of different types of pharmacological, chemical, or cosmetic compounds.

Veure

Projectes Destacats

El objetivo principal de WASTE4GREEN es mitigar los efectos adversos sobre el Medio Ambiente y la Salud Humana de los pesticidas de origen químico que se utilizan actualmente en la protección del cultivo de fruta de hueso. Se demostrará la eficacia de 2 formulados de origen natural, seguros y sostenibles, cuyas materias activas se obtendrán a partir de residuos agroindustriales, que permitirán sustituir a los pesticidas de origen químico que se emplean en frutales de hueso. Los formulados serán susceptibles de ser comercializados en la UE en las etapas posteriores al proyecto.

Temática

Control de plagas, ACV.

Financiación

LIFE (Unión Europea)

Descripción

El objetivo principal de WASTE4GREEN es mitigar los efectos adversos sobre el Medio Ambiente y la Salud Humana de los pesticidas de origen químico que se utilizan actualmente en la protección del cultivo de fruta de hueso.

Se demostrará la eficacia de 2 formulados de origen natural, seguros y sostenibles, cuyas materias activas se obtendrán a partir de residuos agroindustriales, que permitirán sustituir a los pesticidas de origen químico que se emplean en frutales de hueso. Los formulados serán susceptibles de ser comercializados en la UE en las etapas posteriores al proyecto.

Este objetivo está alineado con la política ambiental de la UE en materia de productos químicos, principalmente el Reglamento (CE) n.º 1907/2006 (REACH) y la Directiva 2009/128/CE. Dentro del Marco Básico de política ambiental de la UE, WASTE4GREEN encaja en algunos de los objetivos del Programa General de Acción de la Unión en materia de Medio Ambiente hasta 2020 y de la Hoja de ruta hacia una Europa eficiente en el uso de los recursos.

Los objetivos específicos de este proyecto son los siguientes:

  • Demostrar que el uso de los 2 formulados bioactivos resultantes es más seguro para el medio ambiente y la salud humana que el uso de los fitosanitarios de origen químico, ya que potencialmente presentan una menor toxicidad que los pesticidas convencionales.
  • Demostrar que, tanto los extractos como los formulados finales, tienen capacidad biocida frente a las plagas y enfermedades diana de los frutales de hueso.
  • Demostrar que la efectividad de los formulados es replicable y transferible en otros cultivos y países de la UE.
  • Mejorar la seguridad alimentaria, al producir fruta libre de residuos.
  • Asegurar el acopio de la biomasa residual seleccionada como materia prima y el escalado a nivel piloto de la extracción de los componentes bioactivos.
  • Determinar las sinergias entre los principios activos de los extractos naturales.
Veure

Descripción del projecte:

La relació entre una dieta saludable i un consum d'aliments sostenible ha estat abordada en els darrers anys per alguns grups de recerca. No obstant això, els resultats dels seus estudis han posat de manifest la necessitat d'aprofundir en les sinergies i les compensacions que poden existir entre l'elecció de dietes més saludables i els efectes que la producció, distribució i consum dels productes que les componen poden tenir sobre el medi ambient, l'economia i la societat.

Per afrontar aquest repte, el projecte analitzarà els patrons de consum dels ciutadans espanyols, establint diferents tipus de dietes (ex.: dieta vegetariana, vegana, "americana", etc.) i comparant-les amb la dieta mediterrània recomanada. La determinació d'aquestes dietes alternatives es basarà en la informació disponible a través d'informes del MAGRAMA, informes de la FAO i de la Fundació Dieta Mediterrània, així com en els coneixements previs del grup de treball, especialment de l'equip UC-Nutrició. També es consultaran altres experts quan sigui necessari.

Un cop definides les dietes, s'analitzarà en detall el seu aportació nutricional i el risc associat a malalties de tipus crònic. Aquesta anàlisi es durà a terme de manera similar a l'anàlisi dels residus alimentaris (O2.3), seguint les recomanacions de la UE i utilitzant informació de bases de dades de composició d'aliments (EUROFIR-Food Composition Database). Es seleccionaran els micronutrients i macronutrients rellevants per a la nutrició humana, tenint en compte la ingesta diària recomanada. Amb aquesta informació i amb informes d'institucions com la FAO, s'elaborarà un informe de salut i nutrició de cadascuna de les dietes seleccionades.

Posteriorment, es realitzarà una anàlisi ambiental seguint la metodologia ACV segons la sèrie ISO 14.040, aplicant el Protocol ENVIFOOD i el ILCD Handbook (el consens internacional més recent en metodologia ACV). Les fonts de dades per a aquest estudi inclouran els resultats d'ACV de grups d'aliments realitzats en el Subprojecte 1, així com bases de dades existents sobre inventaris ambientals d'aliments (com la World Food LCA Database) i altres bases de dades comercials (com Ecoinvent o GaBi). També es preveu fer una anàlisi de sensibilitat de les dietes fent modificacions en alguns aliments (ex.: substituir l'arròs per les patates com a font d'hidrats de carboni), mantenint la ingesta diària recomanada i realitzant una anàlisi de Montecarlo per analitzar la incertesa dels resultats.

Un altre aspecte que s'abordarà serà l'anàlisi socioeconòmica associada a la generalització del consum d'una dieta més saludable i ambientalment sostenible entre els diferents actors de la cadena de valor dels aliments (agricultors, transformadors, distribuïdors, etc.), incloent tant els costos directes com els indirectes. Per a això, s'utilitzarà la metodologia d'anàlisi cost-benefici social.

Un cop obtinguts els resultats nutricionals, de salut, ambientals i socioeconòmics associats a les dietes analitzades, es desenvoluparà una bateria d'indicadors de sostenibilitat de les mateixes. Per al desenvolupament d'aquests indicadors s'utilitzaran les recomanacions de la sèrie ISO 14.030, la Global Reporting Initiative (GRI) i les proves pilot de la Unió Europea de Product Environmental Footprint (PEF) i Organization Environmental Footprint (OEF).

Pressupost: 108.900,00€

Projecte CTM2016-76176-C2-2-R  financiado por MICIU/AEI /10.13039/501100011033/ y por FEDER Una manera de hacer Europa 

Convocatòria: Convocatorias 2016,  ayudas a proyectos de I+D+I correspondientes al Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación Orientada a los Retos de la Sociedad, en el marco del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016. 

Veure

El objetivo del proyecto es desarrollar una ACV de los diferentes sistemas de envasado para la distribución de frutas y verduras en España.

Veure

El objetivo es diseñar e implementar estrategias para una gestión sostenible del sector de la anchoa del Cantábrico bajo una perspectiva de ciclo de vida. Estas estrategias deberían centrarse principalmente en aumentar el uso de las aguas residuales generadas actualmente, a fin de obtener coproductos de mayor valor añadido que puedan utilizarse en nuevos mercados verdes.

Veure

El objetivo del Proyecto HAproWINE es contribuir al desarrollo sostenible en el sector vitivinícola de la Comunidad Autónoma de Castilla y León a través de la promoción del uso racional y sostenible de los recursos mediante un enfoque de ciclo de vida; la oferta y la demanda de productos con una huella ecológica menor a lo largo de su ciclo de vida; la prevención, recuperación y reciclaje de los residuos de la bodega; y la síntesis de compuestos de alto valor añadido que pueden obtenerse de las diferentes corrientes de residuos de vino. Los principales resultados del proyecto incluyen la identificación de las diferentes corrientes del sector vitivinícola, los compuestos de valor añadido que se pueden obtener de los flujos de residuos del vino y las estrategias para obtenerlos. También se ha desarrollado una etiqueta que distingue al vino ambientalmente responsable, junto con la definición de las Reglas de Categoría de Producto y las Declaraciones Ambientales de Producto para series de las bodegas participantes.

Veure

Copyright © 2020
Tots els drets reservats.
Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i
Canvi Climàtic ESCI-UPF

Passeig Pujades 1, 08003
Barcelona, España
(+34) 93 295 4710
unescochair@esci.upf.edu

2025-04-20 18:32:08